La Destrucción de El Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona) / Jaume Noguera, David Asensio y Rafel Jornet
Noguera Guillén, Jaume


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 231-246 : il

Bibliografia.

El yacimiento ibérico de El Castellet de Banyoles se caracteriza por una serie de rasgos singulares, como las grandes dimensiones (4,2 ha), la complejidad arquitectónica de las construcciones y la aparición de objetos suntuarios o de prestigio. Todos ellos corroboran su interpretación como núcleo urbano de primer orden, con un papel central en el territorio ilercavón. Uno de los debates más antiguos sobre esta ciudad ibérica es el de las causas y cronología precisa de la destrucción violenta que marca su súbito final. Para aportar datos consistentes sobre esta cuestión, realizaremos una revisión de los materiales arqueológicos provenientes tanto de las excavaciones antiguas como de las intervenciones recientes a cargo de la UB y de las prospecciones de los campos adyacentes, que han permitido reconocer la existencia de un probable campamento romano de campaña. En último término, se plantea todo el conjunto de argumentos arqueológicos, históricos y de carácter estratégico o militar que nos permiten defender una datación de alrededor de 200 a.C. para la destrucción de El Castellet de Banyoles.

L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.

Les Intervencions arqueològiques i de consolidació realitzades a Mas Castellar de Pontós - Al Empordà. Les campanyes 2016 i 2017 / Enriqueta Pons, David Asensio, Rafel Jornet, Jordi Morer



En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 133-143 : il., plàn

Bibliografia.

El Complex arqueològic del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Les campanyes 2012-2013 / David Asensio, Rafel Jornet, Jordi Morer, Enriqueta Pons



En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 127-136 : il., map., gràf

Bibliografia.

Intervencions al jaciment ibèric de Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta) entre el 2014 i el 2019 / Rafel Jornet Niella, Maria Carme Belarte, David Asensio Vilaró, Jordi Morer de Llorens, Joan Sanmartí, Jaume Noguera Guillén



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2018-2019 (2021) , p. 300-321 : il.
Bibliografia.

Els treballs que es van dur a terme entre el 2014 i el 2019 en aquest jaciment van combinar l'excavació en extensió amb la prospecció intensiva de l'assentament i del seu entorn immediat, així com la revisió de les intervencions anteriors. Els resultats permeten precisar i reinterpretar l'ocupació i evolució del jaciment: es va iniciar al primer ferro, amb una superfície reduïda, i tenia una funció de control territorial que s'exercia des d'una gran torre. Al segle iii aC va assolir la màxima extensió (3 ha). En època romana, s'hi va construir un edifici fortificat que en va permetre recuperar la funció de control. Finalment, durant l'alt imperi, l'indret va ser ocupat de manera esporàdica.

La Terrisseria ibérica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Un centre productor de ceràmica ibèrica. Segles IV-III aC / Ramon Cardona i Colell, David Asensio Vilaró, Rafel Jornet i Niella, Jordi Herms i Fiol, Jordi Morer de Llorens i Josep Pou Vallès



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 240-272 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Després de nou campanyes consecutives d'intervenció arqueològica es pot dir que la terrisseria de les Hortes de Cal Pons (Pontons| Alt Penedès) és un dels complexos especialitzats més interessants trobats a Catalunya relacionats amb la producció de la ceràmica ibèrica entre els segles IV i III aC. A diferència d'altres àrees peninsulars| era molt escàs el coneixement dels centres productius ceràmics en època ibèrica a l'àrea catalana fins a la recuperació i excavació d'aquest jaciment. La recerca realitzada durant aquests darrers anys ha portat a la descoberta d'altres terrisseries a la zona| fent que la Cessetània es configuri com el lloc on es realitza la investigació més important sobre tallers ceràmics d'època ibèrica plena. Les Hortes de Cal Pons ofereixen un ric conjunt arqueològic de set forns ceràmics| cubetes de decantació| canteres d'extracció d'argila i edificacions relacionades amb l'emmagatzematge i treball de la ceràmica. Els estudis arqueomètrics que s'estan realitzant sobre les materials ceràmics d'aquesta terrisseria i els estudis de territori permetran analitzar en un futur el destí de les ceràmiques produïdes en aquest jaciment.

El Centre d'Estudis Lacetans fa 20 anys. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l'entorn del Solsonés / Jordi Morer de Llorens, David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Josep Pou Vallès, Francisco José Cantero Rodríguez, Laia Castillo Cerezuela, Cristina Garcia Dalmau, Rafel Jornet Niella, Borja Gil Limón, Jordi Herms Fiol, Marta Merino Pérez, Mireia Pinto Monte i Laro Sanchez Bonvehí



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 63-83 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Al setembre de 1996 neix el Centre d'Estudis Lacetans (CEL)| una iniciativa d'afeccionats| professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d'estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d'un primer moment es creà la Secció d'Arqueologia i s'iniciaren treballs en l'àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s'han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès| sinó també en altres comarques com el Berguedà| l'Urgell| la Segarra i l'Alt Penedès. Concretament| aquesta conferència se centrarà en l'exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans| atès el propòsit inicial de la secció d'arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l'arqueologia catalana| mossèn Joan Serra i Vilaró.

Darrers resultats i troballa dels nivells d'hàbitat més antics del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà) / Enriqueta Pons, David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 182-215 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Jaciment complex que perdura tota l'edat del ferro i el període de la cultura ibèrica, de finals del s. VII aC fins a principis del s. II, segons el rebliment de les sitges excavades. Les excavacions portades a terme des de l'any 1990 fins ara han documentat tres assentaments urbans, cadascun d'ells d'estructura arquitectònica diferent: una edificació senyorial (450-425 aC) d'influència grega, un poblat fortificat indígena (425-375 aC) i un establiment agrari obert amb cases de mòduls hel·lenístics (225-180 aC). Un sondeig estratigràfic realitzat els darrers anys en una de les estances de l'edifici senyorial ha posat al descobert tres fases d'ocupació més antigues, que s'agrupen entre el 550 i el 450 aC.

Intervencions arqueològiques als enllaços de l'autopista AP-7 de Vilafranca del Penedès : nous assentaments prehistòrics a l'aire lliure al Penedès / Xavier Esteve, Patricia Martín, F. Xavier Oms, Daniel López, Rafel Jornet



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2010-2011 (2013) , p. 23-40 : il.
Bibliografia.

La Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles : resultats de l'excavació del sector adjacent a les torres pentagonals (2008-2010) / Asensio Vilaró, David; Jornet i Niella, Rafel; Miró i Alaix, Maite; Sanmartí i Greco, Joan



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2009-2010 (2012) , p. 243-264 : il.
Bibliografia.

El Jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès) : un nucli d'acumulació d'excedents agrícoles a la Cossetània (segles VII-III aC) / David Asensio, Xabier Cela, Rafel Jornet, Daniel López, Jordi Morer



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2007 (2009) , p. 123-126 : il.

Arqueologia experimental al Cep dels Estinclells (Verdú, Urgell) / Jordi Morer de Llorens, Ramob Cardona Collell, Borja Gil Limón, Rafael Jornet Niella



En: 205655 Projecte Ilergècia : territori i poblament ibèric a la Plana ilergeta : centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015) : actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon, 11 i 12 de febrer de 2017. Sant Martí de Maldà/Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2020. p. 509-538 : il., gràf

Bibliografia.

En aquest article presentem els resultats inicials d'un nou projecte d'arqueologia experimental realitzat al CEP de Verdú. Aquest projecte pretén reproduir i registrar la reproducció de dos forns ceràmics d'època ibèrica i la seva posada en funcionament, per tal d'investigar i aprofundir en el coneixement de l'elaboració de la ceràmica ibèrica i els processos de fabricació. Per tal d'executar aquest ambiciós projecte hem optat per la reproducció controlada a escala 1/1 de dos forns de cronolologia ibèrica excavats per el mateix equip d'arqueòlegs del CEP.

Aprofitament de l'os durant els segles XVIII-XIX : metàpodres de bovins apareguts en el jaciment de la plaça major de Benavent de Segrià (Segrià, Lleida) / Sergio Jiménez, Rafel Jornet Niella
Jiménez, Sergio


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 1275-1278

Economia rural a la plana segriarenca durant les darreries del segle XVIII i el segle XIX: intervenció arqueològica preventiva a la plaça major (Benavent de Segrià, Lleida) / Rafel Jornet Niella, Sergio Jiménez
Jornet i Niella, Rafael


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 1011-1018

El Castellet de Banyoles (Tivissa) : una ciudad ibérica en el curso inferior del río Ebro / Joan Sanmartí, David Asensio, Mª Teresa Miró, Rafel Jornet



En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 85 (2008) , p. 43-63 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La Vitivinicultura preromana al Penedès : indicadors arqueològics a Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, Barcelona) / Equip Font de la Canya



En: 154195 El Món de la viticultura, els vins, caves i aiguardents al Penedès històric i al Camp de Tarragona : actes de V Seminari d'Història del Penedès. [Vilafranca del Penedès] : Institut d'Estudis Penedesencs, 2013. p. 31-52 : il
 (Comunicacions. Viticultura antiga i medieval) 
Bibliografia.

La Ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa). Estat de la recerca / Joan Santmartí, David Asensio, Rafel Jornet, [et al.]



En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 28 (2018) , p. 203-222 (Dossier. Ibers i romans a la Ribera d'Ebre) 

L'objectiu d'aquest article és presentar l'estat del coneixement sobre la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre), després de vint anys de treballs desenvolupats per la Universitat de Barcelona a partir de 1998. Es tracta d'exposar el coneixement actual sobre l'estructura i els components del nucli urbà en el segle III aC: sistema defensiu, xarxa viària, tipologia d'habitatges, edificis comunitaris,entre altres. A partir d'aquí es plantegen les hipòtesis més recents sobre aspectes cabdals, com ara les causes de la gènesis de l'assentament, la seva possible vinculació ambla presència bàrquida a la Península Ibèrica, les activitats econòmiques que sostenen una aglomeració d'aquesta importància, la composició social dels seus habitants i, finalment, el paper que el nucli hauria pogut exercir en el context regional, dins de la Ilercavònia ibèrica.

El Jaciment ibèric i medieval de Sifons de l'Horta (Sant Martí de Maldà, l'Urgell), l'evidència d'un probable nucli rural / Rafel Jornet Niella
Jornet i Niella, Rafael


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 24 (2010) , p. 91-104 : il. (Dossier. Arqueologia ibèrica a l'Urgell) 
Bibliografia. Abstract en castellà i anglès.

El Jaciment de Sant Antoni de Calaceit i el poblament ibèric de les comarques del Matarranya i la Terra Alta / Rafel Jornet i Niella
Jornet i Niella, Rafael


Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2017
298 p. : il. ; 30 cm (Monografies, 15) 
Bibliografia.
ISBN 9788439396314

Monografia que té el seu origen en la tesi doctoral de l'autor en la que revisa i actualitza el poblat de Sant Antoni de Calaceit, jaciment fonamental per entendre la ocupació ibèrica del tram baix de l'Ebre. Revisa fases cronològiques d'ocupació, funcionalitat d'edificis i reflexiona sobre l'existència de diferents estaments socials d'aquesta societat en el Matarranya i la Terra Alta.

La Font de la Canya : guía arqueològica. Jaciment ibèric de la Font de la Canya. Avinyonet del Penedès. Un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la vinya / [coordinador: Dani López ; David Asensio, Rafel Jornet, Jordi Morer ; amb la col·laboració de: Sergio Jiménez, Ricard Marlasca, Marta Merino, [et al.] ; Francesc Riart (Il·l.)



Sant Sadurní d'Anoia : Institut d'Estudis Penedesencs, 2015
235 p. : il. col. ; 21 cm
ISBN 9788415017219